Des de finals de l’any 1936 i fins a 1937 la ciutat de València va acollir el Govern de la República que s’havia traslladat de Madrid, convertint-se en la capital provisional de la Segona República Espanyola en plena Guerra Civil.
Durant aquest curt però crucial període de temps la ciutat va canviar per complet, tant pel que es refereix a la seua imatge urbana com a la vida quotidiana dels valencians i les valencianes.
L’arribada d’intel·lectuals, artistes, polítics, refugiats, periodistes, delegacions i diplomàtics estrangers va transformar València en una urbe cosmopolita on la vida transcorria en els cafès literaris, cinemes, teatres i seus socials, caracteritzats per la seua constant activitat.
L’elecció del president Francisco Largo Caballero de situar a València la capital de la República va suposar traslladar des de Madrid totes les institucions i dependències de l’Estat.
A l’hora d’instal·lar els diferents ministeris i organismes del govern es va recórrer a l’ocupació dels palaus d’aristòcrates o gent adinerada, que o bé van ser confiscats als propietaris que s’havien marxat per a posar fora de perill les seues vides, o bé van cedir les seues propietats.
La presidència del govern va estar en el Palau de Benicarló (actual seu de les Corts Valencianes); la presidència de la República en l’edifici de Capitania General de la Plaça de Tetuán.
Les Corts es van reunir en dues ocasions històriques: una, en el saló de sessions de l’Ajuntament, i una altra, en la Llotja de la Seda.
Per la seua banda, el Ministeri de Governació es va situar en el Palau de Baró de Llaurí en el carrer de Samaniego, el Ministeri d’Agricultura en el Palau de Trenor de la calle Cavallers (cridada aleshores carrer de la Metal·lúrgia per trobar-se el Sindicat del Metall), el Ministeri d’Instrucció Pública en l’antiga Universitat de València i en l’Hotel Palace del carrer de la Pau; el Ministeri de Sanitat en el carrer de Sorní i més tard en el Palau de Berbedel, etc.
Però els espais són innombrables. Encara avui és possible rastrejar, encara que amb prou faenes, els llocs que van acollir les vivències d’aquelles persones: cafès literaris, ambaixades, seus dels sindicats, seus dels partits polítics i els seus vessants juvenils, etc. Per exemple, l’Ajuntament va acollir el famós Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes; l’antic Hotel Metropol (situat en el carrer Xàtiva) va ser la seu de l’ambaixada soviètica i caserna general del KGB; en l’hotel Reina Victòria es van allotjar personalitats com Heminway, Robert Capa; o en l’edifici de Pintor Sorolla, la redacció històrica del Mercantil Valencià.
Però desgraciadament aquestes i altres històries romanen silenciades i encara cal descobrir-les..